L'educació en el lleure avuí dia

És tant el que he rebut durant els meus anys a ITACA i el que dia a dia sense fer res extraordinari rebem els educadors/es i monitors/es, és tant gran el deute que tinc amb ITACA, que cada matí al aixecar-me repeteixo que algun dia retornaré totes les oportunitats que m’ha donat el meu centre i les persones que he conegut en el món del lleure en la meva vida. És per aquest motiu que hem paro a pensar en l’ara, vivim en una societat de consum, on el temps lliure ha derivat desgraciadament en alguns indrets en un temps mercantilitzat, de caràcter privat i individualista. S’ha convertit, en definitiva, en una mercaderia més a l’abast de l’individu, però en base al seu poder adquisitiu.

Per tant, tothom no té accés aquest tipus de temps lliure, i tanmateix és el que marca les tendències, i el que preval pels infants i joves davant de la inexistència d’alternatives. En concret, aquest tipus de temps es tradueix en l’adquisició de béns i serveis privats, i manté implícits valors com l’individualisme, el consum passiu, l’alienació, la competitivitat, la cura per la imatge personal i l’aprofitament al màxim del temps. D’igual forma, aquest temps és un reflex de desigualtats socials, econòmiques i culturals, i en conseqüència, d’una determinada estratificació social.

Per aquest motiu, et dones compte en el dia a dia que el paper del lleure, és important en la mesura que aporta una manera alternativa de passar el temps lliure, dotant de sentit aquest espai vital dels infants i joves. L’Educació en el lleure facilita la realització d’activitats planificades i realitzades de manera autònoma que incideixen en el desenvolupament humà de les persones. Aquest espai i temps compartit aporta actituds i comportaments ètics, a més d’una sèrie de valors necessaris per la convivència i escassos en la societat actual.

Encara que sembli que està molt “sobat” o què és evident, cal dir-ho ben fort i clar, els infants i joves que participen en els centres d’esplai incorporen en la seva vida conceptes i pràctiques com la cooperació, la solidaritat, la tolerància, la llibertat personal, la creativitat, o la satisfacció de gaudir d’una forma voluntària i gratuïta.



I que dir de l’etapa on les coses no són allò que semblen, l’adquisició d’aquests valors és especialment rellevant en l’època de l’adolescència, quan les ambigüitats i contradiccions augmenten, mentre la personalitat es troba en procés de definició. És en aquest moment vital dels nostres joves on el sentiment de formar part d’un grup, d’un centre d’esplai esdevé en una oportunitat a la seva vida.

Tal i com vaig escoltar fa poc, en un curs de lideratge per alts directius,  el millor MBA, és haver estat la infantessa i la joventut a un centre d’esplai, l’educació en el lleure facilita el desenvolupament d’habilitats socials com són l’escolta activa, l’assertivitat, la responsabilitat o la iniciativa. Habilitats que no solament enriqueixen a les persones, sinó que a més són molt ben valorades en la societat actual, submergida en aquesta crisi de valors que tothom parla.

Vull fer un exercici de tancar els ulls i imaginar el demà... vull imaginar els esplais d’atenció diària, gaudint de la universalització de l’educació en el lleure, on els infants i joves poden gaudir de la Igualtat en l’ús del temps lliure. Esplais on es fomenta mesures que afavoreixin l’equitat educativa en el lleure a través de la igualtat d’oportunitats, el treball en xarxa entre l’escola, família i territori i on els centres d’esplai no es regiran per la llei del mercat i l’oci consumista.

Imagino la situació dels centres d’esplai del futur, on hi ha l’aposta decidida i no temporal, per sobre dels colors polítics de cogestió entre Administracions públiques i privades, com una fórmula compromesa, no solament en potenciar, impulsar, facilitar... sinó garantir, assegurar la participació dels infants i joves en els centres d’esplai. Imagino uns centres d’esplai on les Administracions públiques tenen  incorporada dintre la seva legislació polítiques públiques compromeses amb la igualtat d’oportunitats, respectuoses amb allò que fa la societat civil i no caure en vicis del sector públic: burocratització, uniformització, clientelisme... on els pactes per la igualtat d’oportunitats o per la eradicació de la pobresa, ja no són necessaris perquè està assolit el compromís i fem acció conjunta i de qualitat.




Imagino un centre d’esplai amb un equip de monitors/es compromès, il•lusionat i amb ganes, capaços d’impulsar i prioritzar l’educació en el lleure dels infants i joves amb propostes creatives i atractives per atreure’ls,  convençuts que no podem privar-los de créixer amb dignitat i igualtat d’oportunitats.

Dit d’una altra manera, l’esplai del present i l’esplai del futur cal que faciliti les eines i instruments als infants i joves per fer-se adults corresponsables amb els seus iguals, amb el seu entorn, amb la seva societat, amb els més necessitats... l’Educació en el lleure pot ser i ha de ser una finestra de futur per als adults del demà.

Aquest és el compromís de l'Associació Educativa Itaca i del conjunt de projectes d'acció social i educació en el lleure que desenvolupem, aquest és el nostre compromís amb la infància i la joventut, un compromís renovat per aquest 2012.

Felipe Campos i Rubio - Director General