Manifest 8M: Dones Diverses

DONES DIVERSES: POSEM VEU I FEM D’ALTAVEU PER NOSALTRES I ELLES, LES QUE HI SÓN I LES QUE VINDRAN

Avui de nou, als calendari diu que és 8 de març, dia de la Dona. 
De nou, la societat, els mitjans de comunicació, les entitats, la ciutadania es mobilitzarà, sortirà al carrer, penjarà llaços liles i realitzarà un sense fi d’activitats on el rostre de dones serà el que més es veurà.

Avui de nou, les companyes d’Itaca agafem el micro, sent conscients de que aquesta és una acció insuficient i puntual i que la lluita i la militància ha de ser cada dia en tots els espais.
Conscients que som una petita representació de totes aquelles dones atravessades per la suma d’opressions i que no hi som totes representades.

Dones migrades, racialitzades, lesbianes, bisexuals, identitats diverses, capacitats diverses, dones de diferents classes socials, dones amb malalties físiques i mentals, dones de totes les edats i religions… i un llarg etcetera de representació de dones que ens agradaria visibilitzar.
Avui, algunes sortiran al carrer, altres no ho podran fer, algunes disposarem d’espais on alçar la veu però d’altres no el tindran; per aquest motiu volem deixar clar, que la militància també és diversa, i volem posar en valor totes les accions que dia a dia formen també part de la lluita feminista, no només aturar-ho tot un dia, les que poden. 

La lluita des dels marges és una de les lluites de resistència més intenses i de les que més hauriem d'aprendre.
Les nostres peticions de demanda i exigència, no només no disminueix sinó que augmenta any rere any:
El món educatiu és un dels espais on la imatge col·lectiva d’infants comença a configurar-se, SEGUEIXEN FALTANT referents femenines en els llibres d’història, de ciència, d’art i en general en tots els espais educatius formals i no formals.
Segueixen faltant programes educatius que trenquin els rols de gènere, que empoderin a les nenes a arribar a professions que han estat tradicionalment assignades als homes. 

És necessari trencar amb estereotips i rols establerts, any rere any és una lluita continua, però la vàlua personal no es determina pel gènere ni el sexe, sinó per les aptituds personals.
Les nenes i dones en contextos de pobresa, parteixen a més a més d’una situació encara molt més desavantatjada, sovint a edats molt primerenques han de començar a assolir tasques domèstiques i de cura, perjudicant directament la seva trajectòria educativa, als seus objectius i interessos personals. Deixant de banda, molts colps, els propis somnis per realitzar els dels altres.
Si parlem d’autoestima i valoració pròpia, observem que els trastorns de la conducta alimentària són molt més freqüents entre les joves que els joves, sumada a la pressió social sobre la imatge i el cos que reben, és causa directa de moltes problemàtiques de salut mental. 
DEMANEM, per tant, polítiques que regulin la cosificació a les diferents esferes socials que ens envolten.

La situació de precarietat laboral i de situació administrativa d’un gran percentatge de mares de les famílies participants, provoca una feminització de la pobresa, les seves feines normalment queden relegades a la cura, a la neteja i a l'hosteleria, tot i que en molts casos la seva qualificació és superior. 
La DEROGACIÓ DE LA LLEI D'ESTRANGERIA JA!

Demanem la regularització de les persones migrades per a què puguin consolidar una vida digne i amb unes necessitats bàsiques cobertes; alimentació, habitatge, seguretat física, desenvolupament personal i laboral. 

Demanem el tancament dels CIE’s, que a més a més, acaba d’obrir un mòdul per a dones on ja hi ha 12 internes. Ser una persona migrant no és cap delicte.
Exigim una societat segura que garanteixi processos de migració dignes i proporcioni cobertura a les necessitats de totes les dones migrants, independentment del país del que procedeixin.
Demanem garantia de drets a totes les dones que lluiten arreu del món en contextos bèl·lics, a on es vulneren els seus drets i/o amb conflictes armats.
Demanem més recursos, programes educatius, polítiques públiques, per acabar amb la violència de gènere, des de la prevenció i des de l’actuació, poder proporcionar acompanyament i seguretat real, directe i tangible.
Exigir i dotar de  Formació a totes les persones professionals que treballen amb víctimes de violència per a poder dur a terme un procés d'acollida i acompanyament que no revictimitzi ni jutgi.
Demanem majors drets i facilitats per a  la conciliació familiar, que recau gairebé sempre en la dona, Ser mare és un moment vital e important, a més a més hi ha una gran part de mares les quals la seva situació administrativa ni tan sols els possibilita una baixa per maternitat.
Volem, una societat lliure, lliure de masclisme i patriarcat, volem ser nosaltres i que la resta de dones se sentin reconegudes amb virtuts i defectes, amb somriures i llàgrimes, amb iniciativa i poder, que no hi hagi distincions d’origen ni d’aquí ni d’allà; volem que el món ens reconegui com nosaltres ens reconeixem: lluitadores, valentes, fortes, empàtiques, comprensives i decidides.

Com deia Audre Lorde

“Mai seré una dona lliure mentre continuï havent-hi dones sotmeses”