Encara no podem celebrar el 8 de Març

Avui torna a ser 8 de març, i de nou, les xarxes socials aniran repletes de missatges, d’imatges que giren entorn a la dona, veurem el símbol feminista per tot arreu, s’hauran convocat diferents manifestacions arreu del territori i els programes de televisió destinaran espais especials per parlar del tema, entre altres accions.

De nou, l’entitat es vestirà de lila, i de nou tornarem a bombardeixar el twitter d’Itaca sota el Hastag #marealila amb fotografies de treballadors i treballadores, de nens i nenes, de col·laboradors i col·laboradores aguantant missatges rere un photocall, en favor de la dona i/o frases celebres de dones inspiradores de la historia.

Els diferents projectes de l’Associació Educativa Itaca, tenen dins les seves programacions aquest dia marcat com a dia a treballar la temàtica en qüestió, i  de nou, es realitzaran tot un seguit d’activitats de sensibilització per explicar  que els nens i les nenes són iguals, (rectifico; que haurien de ser iguals) els faran reflexionar sobre l’erroni dels estereotips, sobre que no hi ha joguines de nens i joguines de nenes, sobre que no hi ha rols assignats a dones i rols assignats a homes (rectifico de nou; no hi hauria d’haver rols assignats a dones i rols assignats a homes).




I de nou, demà ja no serà 8 de març.

I segurament en un passat no tan llunyà com hauria de ser, demà dia 9 de març, la vida de l’entitat hagués seguit la seva estressant monotonia, però per sort, demà ja no serà així. No serà així, perquè cada dia tenim la sort d’ésser més conscients que la qüestió de desigualtat de gènere és un problema dels 365 dies de l’any, és un problema no només de la dona, sinó també de l’home.

Per tant, demà seguirem treballant perquè la igualtat de drets entre homes i dones cada vegada sigui una utopia més propera, seguirem treballant per trencar amb els estereotips que la societat patriarcal de forma explicita i implícita contamina les ments dels infants, infants que creixen sense prejudicis i en una etapa concreta de la seva vida, interioritzen conductes imposades, fent d’ells  i elles persones adultes a les que els costarà trencar també amb consciències construïdes per societats clarament masclistes.

Per aquest motiu, com a educadors i educadores referents d’aquesta infància, adoptarem de forma continuada i transversal en el nostre dia a dia, en la nostra intervenció, la mirada continua cap al treball per eradicar la discriminació de gènere, el trencament amb els estereotips de rols.

I un altre repte que no deixarem d’assumir és el treball constant, amb assertivitat i empatia amb les famílies (aliades imprescindibles) per provocar replantejaments i qüestionaments entorn dinàmiques adoptades e integrades allunyades del camí cap a la igualtat, no ho farem des de la imposició, ni des d’un punt de vista paternalista, o farem des de la comprensió de les diferents realitats de vida, de cultura i de tradició de les més de 20 nacionalitats diferents amb les que tenim el plaer d’aprendre i créixer cada dia.

I seguirem posant-nos deures a nosaltres mateixes/os; la mirada cap al feminisme i la manera d’entendre’l és divers i sempre canviant, per tant el debat sempre ha de ser viu i permanent, hem de ser curosos/es i sensibles alhora de treballar amb temàtiques on nosaltres mateixes som persones incoherents i contradictòries en moltes ocasions, per tant el respecte i el consens és fa necessari alhora de treballar en entitats educatives com la nostra.