​Una joguina, un somriure o Una joguina, incomptables somriures.

 
Si passegem pel barri de Collblanc- La Torrassa ja fa dies que ho podem fer sota unes llums que coronen els carrers i que ens recorden  que han tornat les festes nadalenques. Aquestes festes que tots i totes podem sentir i viure de formes diferents però amb punts comuns, segurament una sensació de fraternitat i família (de sang o no) que ens atrapa encara que ens hi resistim.

Un any més, amb l’arribada d’aquestes dates, l’entitat es posa en marxa per duu a terme la Campanya de Nadal “Una joguina, Un somriure” campanya ja consolidada, que duu diversos anys ja en marxa i que per tercer any ho fa de la mà de l’Associació de Veïns i veïnes del Collblanc- La Torrassa, amb la intenció de sumar esforços i de treballar en xarxa.

La finalitat principal d’aquesta és treballar per la igualtat d’oportunitats entre els infants, en unes dates on les tradicions van molt acompanyades d’una pressió social que ens recorda i ens motiva de forma constant a consumir;  on els infants reben de forma continuada a través dels mitjans de comunicació, a través de les pel·lícules, anuncis, etc,  informacions relacionades amb les últimes tendències en joguines, videojocs o noves tecnologies.  I al costat d’aquesta infància tenim uns familiars que en moltes ocasions no saben com respondre a aquestes demandes, no perquè no vulguin, sinó perquè no poden. I el sentiment de frustració, sovint va acompanyat d’impotència quan un infant no entén perquè el seu company o companya de classe el dia 5 ha rebut moltes  joguines dels reis i ell o ella no. Quan una família no pot explicar-li al seu fill o filla perquè altres sí i ells o elles no.

Per aquest motiu, la campanya vol garantir joguines  noves (dignes), a aquelles famílies que més o necessiten, enguany arribarem als 250 infants, una altre dada exitosament incoherent; una dada que ens demostra la capacitat per arribar cada any a més infants (per tant bona feina feta), però que indica que cada any hi ha més necessitat (alguna cosa com a societat no s’està fent bé).



Bones notícies associades a la campanya:  sumem noves companyes de viatge, enguany una entitat nova, il·lusions solidaries que juntament amb les ja fidels, ADECCO, TechData, NH Hoteles, St Peter’s School, Rotary Club Pedralbes i amics i amigues particulars ens ajudaran a fer possible la suma de somriures i somriures dels infants de l’entitat.
Una campanya treballada amb molta cura, a on hi tenim en compte altres aspectes com ara, tots els relacionats amb joguines no sexistes i per suposat no vèliques.

On intentem compaginar joguines més lúdiques amb d’altres més de caire educatiu (lectura, lèxic, matemàtiques, etc) i un repte que sempre costa més d’assolir; arribar a la franja d’edat a partir dels 10 anys, una franja que malgrat puguem considerar que “ja són grans” segurament són els més conscients  de la situació, socioeconòmica que es viu a les seves llars, i per tant rebre algun present per aquestes dates, és segurament una alegria molt major, acostumats i acostumades a no rebre masses coses durant l’any.

Sense oblidar i sempre tenint molt present, la implicació de tot l’equip educatiu que s’entrega al màxim per poder fer tota la recaptació de joguines, la selecció d’aquestes i la tria i logística, sense ells i elles res de tot això seria possible.

Per tant, una campanya que encara que es digui “una joguina, un somriure”  és una campanya d’efecte “taca d’oli”, d’efecte multiplicador; és a dir una joguina, que comporta el somriure no només del infant que la rep, sinó del seu entorn més proper (la seva família) i del seu entorn indirecte (participants, donants i equip educatiu), “una joguina, incomptables somriures”.