Notícies
Notícies :: Dones; les grans heroïnes del nostre dia a dia
Dones; les grans heroïnes del nostre dia a dia
Dimarts 8 Març 2016Un nen de 8 anys del Casal opina que les nenes del seu grup no poden jugar a futbol.
Una nena de 7, li diu al seu educador referent que el color de la seva samarreta (rosa) és de nenes.
Els i les joves del Casal, escolten i legitimitzen èxits musicals del moment, plens de missatges amb connotacions clarament discriminatòries cap a la dona.
Les assistents a les reunions de famílies, són en el seu 95% dones.
L’equip de treballadores i treballadors de l’entitat, molt conscienciats amb la discriminació de gènere, en la seva majoria no utilitza el doble gènere ni quan parla ni quan escriu.
Una nena de 7, li diu al seu educador referent que el color de la seva samarreta (rosa) és de nenes.
Els i les joves del Casal, escolten i legitimitzen èxits musicals del moment, plens de missatges amb connotacions clarament discriminatòries cap a la dona.
Les assistents a les reunions de famílies, són en el seu 95% dones.
L’equip de treballadores i treballadors de l’entitat, molt conscienciats amb la discriminació de gènere, en la seva majoria no utilitza el doble gènere ni quan parla ni quan escriu.
Aquests són petits però molt rellevants exemples que trobem dins la nostra Entitat, exemples que denoten que queda molta feina a fer, que la discriminació de gènere hi és present, de forma conscient o inconscient.
Som conscients que tenim un paper rellevant en la lluita per la igualtat entre nenes i nens, entre dones i homes, un paper que ha d’anar més enllà de la sensibilització, hem de ser transformadors de consciències des del exemple, eradicar aquesta desigualtat passa per tenir-la present en tots i cada un dels nostres actes, passa per no permetre cap cometari, acció... que deixi a la dona en un estat inferior a l’home.
Passa per incorporar la visió de gènere, com a entitat; en el pla estratègic, en els objectius de les programacions de tots i cada un dels grups d’edat, dins els consells de Direcció, en la redacció de qualsevol circular, cartell publicitari, a les xarxes socials...
Avui dia 8 de març, volem fer visible i volem donar un espai privilegiat a tantes i tantes dones que formen o han format part de les nostres vides, dones “anònimes”, senzilles, humils, que ens han donat tant a canvi de tan poc. Heroïnes que dia a dia s’encaren a les dificultats que la vida els ha posat al davant, dones que han contribuït a fer-nos com som, que ens han ensenyat, que ens han deixat empremtes que passegem amb orgull i honor.
Dones que han deixat enrere, al seu país d’origen, que han deixat tot i tant, mogudes per l’amor cap a les seves filles i els seus fills, per poder-los brindar un present (i un futur) millor que el que elles han tingut.
Dones lluitadores, incansables, supervivents de situacions inconfessables, dones extraordinàries que s’amaguen rere rostres cansats però incansables a la vegada.
Dones admirables que regalen cada dia el millor dels seus somriures quan recullen a les seves filles i als seus fills a les 20h del vespre, després de llargues e injustes jornades laborals.
Nosaltres tenim la sort, com a equip i com a Entitat, d’aprendre cada dia d’aquestes gairebé 300 històries de dones que tenen nom, rostre i famílies, que són exemple de lluita, de superació, d’amor a la vida. Tenim la sort d’acompanyar-les i d’aprendre d’elles dia rere dia.
Com a educadores, com a educadors, com a ciutadans i com a ciutadanes hem d’assumir doncs, la nostre responsabilitat i el nostre compromís, entorn la discriminació de gènere, una realitat palpant, una realitat present de forma constant, al carrer, a l’escola, als centres educatius, als mitjans de comunicació a dreta i esquerra d’allà on vulguis mirar.
Els nens i les nenes del grup de petits del Casal, els de 3, 4 i 5 anys, juguen indistintament, amb nines i ninos, juguen amb els trens, amb la cuina, es disfressen de princeses, de cavallers... entre elles i ells no es qüestionen, no s’escandalitzen...
On comença doncs la discriminació de gènere?
Som conscients que tenim un paper rellevant en la lluita per la igualtat entre nenes i nens, entre dones i homes, un paper que ha d’anar més enllà de la sensibilització, hem de ser transformadors de consciències des del exemple, eradicar aquesta desigualtat passa per tenir-la present en tots i cada un dels nostres actes, passa per no permetre cap cometari, acció... que deixi a la dona en un estat inferior a l’home.
Passa per incorporar la visió de gènere, com a entitat; en el pla estratègic, en els objectius de les programacions de tots i cada un dels grups d’edat, dins els consells de Direcció, en la redacció de qualsevol circular, cartell publicitari, a les xarxes socials...
Avui dia 8 de març, volem fer visible i volem donar un espai privilegiat a tantes i tantes dones que formen o han format part de les nostres vides, dones “anònimes”, senzilles, humils, que ens han donat tant a canvi de tan poc. Heroïnes que dia a dia s’encaren a les dificultats que la vida els ha posat al davant, dones que han contribuït a fer-nos com som, que ens han ensenyat, que ens han deixat empremtes que passegem amb orgull i honor.
Dones que han deixat enrere, al seu país d’origen, que han deixat tot i tant, mogudes per l’amor cap a les seves filles i els seus fills, per poder-los brindar un present (i un futur) millor que el que elles han tingut.
Dones lluitadores, incansables, supervivents de situacions inconfessables, dones extraordinàries que s’amaguen rere rostres cansats però incansables a la vegada.
Dones admirables que regalen cada dia el millor dels seus somriures quan recullen a les seves filles i als seus fills a les 20h del vespre, després de llargues e injustes jornades laborals.
Nosaltres tenim la sort, com a equip i com a Entitat, d’aprendre cada dia d’aquestes gairebé 300 històries de dones que tenen nom, rostre i famílies, que són exemple de lluita, de superació, d’amor a la vida. Tenim la sort d’acompanyar-les i d’aprendre d’elles dia rere dia.
Com a educadores, com a educadors, com a ciutadans i com a ciutadanes hem d’assumir doncs, la nostre responsabilitat i el nostre compromís, entorn la discriminació de gènere, una realitat palpant, una realitat present de forma constant, al carrer, a l’escola, als centres educatius, als mitjans de comunicació a dreta i esquerra d’allà on vulguis mirar.
Els nens i les nenes del grup de petits del Casal, els de 3, 4 i 5 anys, juguen indistintament, amb nines i ninos, juguen amb els trens, amb la cuina, es disfressen de princeses, de cavallers... entre elles i ells no es qüestionen, no s’escandalitzen...
On comença doncs la discriminació de gènere?
- Share
-
-
-
-
-
-
-
Send to a friend
-
more...
