Nelsa Curbelo, un visita molt especial a ITACA

Avui fa una setmana que vam tenir l’oportunitat de gaudir d'una visita molt especial a l'Associació Educativa Itaca, potser una visita que va marcar un punt d'inflexió molt important per tots els que vam tenir el plaer d'escoltar les seves paraules, estem parlant de la Doctora Honoris Causa Nelsa Libertad Curbelo Cora  proposada per Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés.

Nelsa Curbelo, una gran dona que va néixer a l’Uruguai, amb una formació acadèmica brillant: Magisteri a Montevideo Uruguai a l'Institut Maria Stagnero de Munarm, Teologia a Montpeller i la Universitat de Tolouse, França,  Post grau i Diplomada en Maneig de conflictes per l'Universitat Santa Maria Guayaquil, Maneig de conflictes CLD, Universitat Catòlica, Seminaris a Harvard Màster en Programació Neuro Lingüística (PNL), múltiples seminaris sobre Pedagogia, Lideratge, Comunicació, Drets Humans, No violència, Resolució de conflictes, Mediació, Negociació... Podríem parlar també de la seva trajectòria associativa, va formar part de diferents organitzacions llatines, tanmateix el seu treball més conegut és el que va realitzar amb joves “pandilleros” (prefereix aquesta denominació en lloc de la de bandes). Des del 1999 és la directora de la organització “Ser Paz para vivir juntos” a Guayaquil (Equador), que promou processos de pacificació i educació en valors entre joves que estan en situacions de risc i marginació.




Eren les 18'15h quan dos professors de la Facultat, en Francesc i l'Oscar, van aparèixer per la porta del centre amb ella. Segurament les càmeres sorprenien i abromaven a una Nelsa que reflectia a la seva cara que aquella visita seria especial, sense cap mena de dubte ho va ser. Vaig poder agrair-li la seva presencia a Itaca i ella va contestar amb rotunditat: - "Ay hijo, gracias a ti, es un placer estar aquí". La seva resposta va fer desaparèixer tots els nervis, en aquell moment vaig entendre que la Nelsa no és solament un testimoni, sino una persona que crea al seu voltant un ambient de tendresa infinita i sobretot de saviesa basada en l’experiència.

Vam poder explicar a la Nelsa què fem i per què ho fem, ella amb certa pressa va voler entrar a les sales, conèixer els nens i nenes, veure què estaven fent i així ho va fer. En entrar a la sala molts dels nostres adolescents estaven fent deures, ella amb molta educació es va presentar, d'una forma molt especial: -" Buenas tardes niños, mi nombre es Nelsa, hoy quiero aprender de ustedes... Yo también me llamo Libertad de nombre" - . Va estar parlant una bona estona amb ells i en sortir de la sala, hem preguntà en quin idioma parlem als nens i nenes; jo li vaig explicar que en català, i ella hem va dir: - "És molt important que parlin català, és un element més d'integració, vetlleu per això Felipe...".


Podria relatar totes les frases que des de la complicitat Nelsa va dibuixar entre les sales del nostre "Recer", però hem quedo amb el que va succeir al pis de dalt amb les famílies i els joves de l'entitat. Nelsa va tenir l'oportunitat de parlar amb totes les famílies, la seva tendresa acompanyava totes les seves preguntes a les mares i pares, la primera que va obrir el torn, va ser de com estaven, de quines eren les raons per les quals es van aventurar a venir a Catalunya... Molts pares es van obrir i van començar a parlar de les seves experiències i del temps que portaven aquí, però el més important que va quedar en l'ambient va ser per part dels pares i mares la intenció de donar una oportunitat als seus fills... Un dels pares, li va preguntar a la Nelsa si podia explicar quin treball desenvolupava a Equador... Crec que ella esperava la pregunta, perque sense desaprofitar ni un segon va començar a explicar el treball a l'organització "Ser Paz". Va explicar el seu projecte de "Futbol Callejero", per tal de treballar per un barri de pau i com a través d'aquest projecte es volia buscar alternatives positives i innovadores. Va parlar de les principals dificultats, com eren la percepció que tots els joves "pandilleros" són delinqüents i com els joves actuaven d'acord a la seva creença. És per aquest motiu que va ser necessari treballar amb els líders durant més de 5 anys per començar amb petites actuacions d’integració per tal de relacionar joves de grups rivals... Tot això es va aconseguir gràcies a un pacte entre les 5 agrupacions dels barris de la ciutat.





Molt a explicar, molts sentiments, molta passió que compartir sobre el seu treball a Guayaquil amb els seus "pandis" que era com amb tendresa parlava dels seus nens "grans" dels barris on treballa Ser Paz. Per acabar us vull transmetre el que per molts dels assistents que estaven allà va ser una gran lliçó. Nelsa en un moment determinat de la conversa va parlar sobre la responsabilitat que tenim els adults sobre la vida dels nostres adolescents i joves, va fer una gran reflexió de com a vegades culpabilitzem als nostres joves, de les seves actituds, de les seves formes, de com parlen, de com actuen... I ometem plegats que aquest món ja existia, quan ells van arribar, som nosaltres els adults qui tenim molt a dir i sobretot molt a fer. En acabar aquestes paraules un reflexiona sobre el nostre plantejament com a entitat, "Compromís al servei de les persones". A l'Associació Educativa Itaca sempre hem fet bandera del nostre compromís amb els infants i joves, sense evadir la nostra responsabilitat, sense mirar cap a un altre costat, és per aquest motiu que vaig dibuixar un petit somriure pensant "anem per bon camí, però ens queda molt per recórrer..."

En acabar la visita, la seva amabilitat ,diria que inesgotable, va permetre uns minuts a la secretaria del Centre, on vam poder conversar sobre els projectes, sobre les seves impressions després de la trobada amb les famílies i els joves... Curiós que solament amb unes paraules, uns gestos, Nelsa pogués saber més del que a vegades els informes diuen... Una dona sàvia pel que sap, però més pel que ha viscut.


Des d'aquesta web, vull donar les gràcies en primer lloc a la Nelsa Curbello, per aquesta oportunitat única de compartir vida, de compartir testimoni i perquè no, d'ensenyar-nos que l'Amor als altres és incombustible, que mai és suficient, que sempre es pot fer més pels infants i joves, estiguem on estiguem... Gracies per tot Nelsa!!!.

Però no puc obviar donar les gràcies a les nostres famílies del centre, els nostres joves del Casal de Joves i del projecte INSERJOVE, als monitors i educadors... Gràcies per la vostra responsabilitat i tasca diària. Gràcies a l'esforç de tots i en concret de la Lidia González, la Núria Serra i la Maria Jaumandreu, Secretaria Tècnica, Educadora Social i l'Orientadora Laboral del centre, en trucar i explicar la visita de la Nelsa.

I per últim, a unes persones que van fer possible aquesta visita, concretament a la Isabel Vergara, Cap de premsa i comunicació institucional de la Fundació Pere Tarrés, que ha fet possible que això no sigui un somni sino una realitat, gràcies un cop més Isabel, aquest cop és institucional, no hem cansaré de donar-te les gràcies per la feina feta... També en Francesc Garreta i l'Òscar Martínez, professors de la Facultat que van acompanyar la Nelsa tant en l'arribada al centre com en el retorn a casa.

Us deixo amb una frase que ella va dir en una de les entrevistes que va donar en els dies que va estar a Barcelona:

“En nuestra vida y en la historia que todos construimos el amor tendrá siempre la última palabra, es mi convicción más profunda”. - Nelsa Curbelo