Un altre Nadal

Avui acaba el primer trimestre, ha estat un dia molt intens, les notes a l’escola, la preparació de la festa de Nadal, les recollides a les 15h y festa a les 18h… nervis, nens i més nens, pares i mares… un silenci i comença la festa de Nadal a ITACA… no us puc enganyar si us dic que avui després de quatre anys com a Director d’Itaca, m’he emocionat i molt. Segurament perquè feia dos anys que no podia gaudir de la festa de Nadal del meu centre, durant dos anys per motius laborals i per “jugar” en el món dels adults no vaig poder gaudir de la màgia de la festa de Nadal. No és per la festa en sí que ha estat un èxit sino per la gent, per les famílies que avui assegudes, en peu, miràvem amb orgull, amb amor les activitats que els seus petits fèiem gràcies a l’ajuda i la dedicació dels monitors i educadors... no us podeu imaginar la cares, les mirades, l’ambient que es respirava a la sala de MII era màgic, de bogeria però d’aquella que et fa volar, d’aquella que no s’exigeix més del que et dona.

És especial treballar en un lloc com ITACA, és pinta un arc iris en el cel si més d’un nen està a Itaca, és màgic i alhora t’omple de energia, orbites d’amor en el mirar dels més petits que realment et fan volar... segurament si estàs llegint això deus estar pensant que estem bojos a ITACA, doncs estimat lector, sí que ho estem, t’ho afirmo, amb veu forta i fidel a una idea, a un projecte, a un somni... els nostres infants, els infants de la ciutat, del país, del món... ells són la nostra bogeria i volem que sigui així sempre, passi el temps que passi... no volem “jugar” al món dels adults, tinguem l’edat que tinguem, no volem mirar cap a un altre lloc, no volem fer discurs buit, no volem motxilles plenes si dintre no hi ha il•lusió i lleialtat a la missió dels milers de monitors, educadors, professionals i voluntaris del país que la seva màxima ambició, és per sobre de tot, el somriure d’un infant i la seva felicitat.

El temps passa a una gran velocitat i si no et pares a pensar el perquè, o la raó de les coses que fem a vegades et dona la sensació que la inèrcia pot acabar parlant per tu o fer per tu... hem arribat al Nadal, un moment màgic, per molts motius, els sentiments comencen a florir per cada cantonada, per cada correu que reps amb l’assumpte “Bon Nadal i Feliç 2011” per cada comiat de gent que potser no veuràs fins l’any vinent és a dir fins vuit o nou dies o els missatges dels mitjans de comunicació, d’ofertes, promocions, regals, el premi de la loteria... mil imputs et donen la sensació que el Nadal ja està aquí... però hi ha un altre Nadal, el Nadal de les persones humils, el Nadal de l’esperança, el Nadal del naixement a una nova vida, el Nadal de la família, el Nadal de l’amor, de la innocència i sobretot, el més important, el Nadal dels infants, dels més petits.

Fa uns dies un fet que va sortir en molts mitjans de comunicació hem va anunciar que havia arribat el Nadal i no, no va ser l’anunci de Freixenet, va ser l’anunci en les Noticies que:

Ja és Nadal en la illa d’Alboran, en aquest cas no han estat els àngels del cel que van avisar de la bona noticia, han estat els diaris i les edicions digitals de tots els diaris: el passat diumenge, una María negra va donar a llum una nena preciosa en l’embarcació amb la qual creuava “il•legalment” l’estret.

Aquesta història et fa pensar en les similituds, en els fets i perquè no, li dona sentit al que molts i molts cristians i no cristians, practicants i no practicants, lights o no, però moltes i moltes persones celebraran els propers dies a casa, en comunitats, en grups, a l’església o simplement ells mateixos... fixeu-vos, fa més de dos mil anys, Maria també fugia del futur de por i desgràcia que marcava Herodes per misèria i corrupció. El portal de Betlem va ser substituït per un “cayuco” en mal estat, no hi havia pastors, solament trenta dos subsaharians que la acompanyaven, entre ells i elles set embarassades i sis nens i nenes. Després de llegir i veure les imatges, com a Cristià però també com a ciutadà del món, a que esperem tots, societat civil i polítics a canviar les regles del joc fetes per interessos, o per aquells que es diuen savis o reis mags del segle XXI, aquells que prometen fal•làcies a canvi de vots o a canvi de por... en contra d’un futur ple de possibilitats... deixarem que després de dos mil anys l’ombra de la creu es projecti sobre el futur d’aquesta nena... penseu en l’oportunitat que ens regala la vida a cadascú de nosaltres, penseu en l’oportunitat que hem tingut en néixer aquí i “ara”... us demano també que penseu que cada nen i nena que neix en el món, ens juguem el futur millor per tots, un futur d’oportunitats, un futur pintat de verd esperança però un futur fet i perdoneu que em centri pels últims tal i com va dir Jesús, ells seran els primers. Per tant avui soc feliç perquè ja és Nadal en el cor de moltes persones, però també és Nadal a la illa d’Alboran.

No puc deixar de compartir amb vosaltres, amb tu de forma més personal i individual però també als que he compartit aquest primer trimestre, que soc un afortunat de treballar on treballo, de sentir el calor de les persones amb les quals treballo i sobretot, afortunat de ser espectador privilegiat de com creixent els nostres infants i joves... veure un Nadal més, un trimestre més, un dia més en la seva vida, és sense cap mena de dubte el millor regal de Nadal que gratuïtament i sense esperar res a canvi ens han regalat els infants i joves d’ITACA aquesta tarda en la gran Festa de Nadal... per això i per moltes i moltes coses més, avui no he estat políticament correcte, avui no he parlat de reptes complexes, avui he parlat del vostre regal i de l’orgull de formar part d’aquesta gran i humil, senzilla i eterna institució, la meva estimada ITACA.

Bones Festes i Bon Any 2011 a tots i totes, i com diu la nostra postal, a regalar somriures d’infants aquestes festes!!!!